ANTECEDENTS DE LA INVESTIGACIÓ
La construcció i configuració del meu sistema operatiu Linux a mida requereix una bona
base de coneixements sobre GNU/Linux i, més concretament, sobre sistemes Debian. És
per això que la meva anterior experiència amb sistemes UNIX ha estat indispensable.
El meu primer contacte amb GNU/Linux va ser el juny del 2004 amb el LiveCD Càtix.
Amb ell vaig descobrir l'existència d'una alternativa a Windows i una nova manera de fer les
coses. Per a mi era una forma de redescobrir l'ordinador, de tornar a aprendre i modificar la
meva manera d'interaccionar amb ell. A més, Linux va venir a mi (víctima de Windows ME)
amb promeses d'estabilitat, zero virus i llibertat total.
La realitat va resultar ser bastant dura. El reconeixement de hardware en aquell temps
era molt pitjor que l’actual i gairebé no hi havia fabricants amb drivers per a Linux o, si n'hi
havia, no utilitzaven cap mètode d'instal·lació senzill. En aquesta primera època vaig utilitzar
tota mena de distribucions sense aconseguir trobar la definitiva. És així com, en un curt
període de temps, vaig provar Mandrake (ara Mandriva), Fedora, Knoppix i Debian, sent
aquesta última la que més em va agradar, per la seva comunitat d'usuaris i la seva gestió de
paquets .deb, clarament superior als rpm de Mandrake i Fedora. El meu idil·li Debian va
perdurar i, malgrat no ser un sistema operatiu amigable, vaig continuar utilitzant-lo.
En aquell moment una gran part del hardware havia de ser configurat de manera
manual, així que em vaig veure forçat a endinsar-m'en el sistema operatiu per aconseguir un
ordinador funcional al 100%. Aquest era el meu passatemps favorit.
Una vegada em vaig cansar de la dificultat de configuració de Debian em vaig passar a
Ubuntu 5.10, molt més amigable però encara molt verda comparada amb versions actuals.
El PC també havia de poder-se utilitzar per treballar, així que vaig abandonar aquest front.
Amb la compra d'un nou PC i l'adquisició d'un vell portàtil vaig tornar a buscar una
distribució que em satisfés. D'una banda vaig haver de solucionar problemes de
compatibilitat amb el nou hardware del PC. D’altra banda vaig haver de solucionar el pèssim
rendiment del vell portàtil. Al nou PC vaig provar amb OpenSuSe i Gentoo però de seguida
vaig tornar a Ubuntu. La gestió de paquets de aptitude i la facilitat d'ús de la derivada de
Debian eren difícils de batre.
Amb el trencament definitiu de la pantalla del meu primer portàtil (Celeron 200MHz,
64MB de RAM) vaig decidir que era hora de crear un NAS (concepte que encara
desconeixia) així que em vaig proposar muntar un SO mínim sense interfície gràfica que
servís com unitat de xarxa, servidor web i gestor de descàrregues. Aquest és el projecte pare
de l'actual treball de recerca i una de les meves primeres fonts de coneixement com a
administrador de sistemes.
Per construir aquest SO mínim vaig provar amb Slackware, Archlinux i Debian,
decantant-me per aquesta última. Aquesta vegada vaig realitzar una instal·lació
personalitzada al 100%, amb kernel personalitzat per a la computadora i els serveis mínims
per a una gestió de RAM més eficient. Gràcies als meus esforços d'optimització vaig
aconseguir una computadora capaç d'arrencar en menys d'un minut i consumint menys de
32MB de RAM amb la qual la descàrrega de continguts, compartició de fitxers i tasques de
servidor web eren possibles.
Aquest ordinador va estar actiu fins a mitjans de 2008, quan el media center el va
rellevar de les seves antigues obligacions.
CREACIÓ'D’UN'MEDIA'CENTER'AMB'SOFTWARE'LLIURE'|''8
Commenti su questo manuale