PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA
La idea de la qual sorgeix aquest treball de recerca es remunta a l’estiu de 2007. És
llavors quan vaig començar a veure sèries en versió original. La TV americana estava
canviant, apareixien sèries de culte, guions per a tots els gustos, grans produccions per a la
pantalla petita. L’esplendor de Hollywood semblava haver-se traslladat als platós i la TV es
començava a veure com una forma d’entreteniment i de cultura, plantejant un cara a cara
amb el cinema en tots els nivells: des de la qualitat dels guions, el repartiment o la
postproducció. Les sèries s’havien convertit en un fenomen de masses i, gràcies a Internet,
en un fenomen mundial.
La xarxa havia canviat la manera de veure la TV convencional. Ara ja no feia falta esperar
que una cadena local comprés els drets de la teva sèrie preferida, la doblés i l’emetés
(moltes vegades en horaris intempestius o amb massa talls publicitaris). Gràcies a Internet
l’accés als nous capítols era possible tan sols unes hores després de la seva emissió. La
velocitat a l’hora de subtitular els episodis per part de grups d’aficionats també feia possible
a tots els no angloparlants aficionats a la TV de qualitat de gaudir d’aquest petit miracle de la
tecnologia i la globalització.
El fet de poder obtenir la sèrie directament de la seva font no només aportava un plus
d’immediatesa. La qualitat de l’arxiu també era molt major i, fins i tot, es podia tenir accés a
les versions d’Alta Definició, que abreujarem com a HD (High Definition) a partir d’ara i durant
la resta del treball. El so d’aquestes còpies també acostumava a ser molt millor i usualment
estava preparat per a equips Home Cinema 5.1. Tot això era, i és, tenir la TV del futur ara,
sense doblatges, sense interrupcions i sense retallades de format (4:3 en comptes de 16:9).
Tot i els aparents avantatges d’aquesta nova forma de veure TV, els inconvenients també
es feien notar i és que, com més hores em passava davant la pantalla de l’ordinador mirant
televisió, més m’adonava que aquesta no podia ser la manera correcta. La televisió està feta
per ser vista en una televisió, i aquesta nova televisió estava feta per ser vista en les noves
televisions HD.
És a partir d’aquest punt que m’adono del gran retard tecnològic que patim a Espanya.
No s’estan aprofitant les millores que ens aporten totes aquestes pantalles noves HDReady o
FullHD. Limitem aquest electrodomèstic, al qual consagrem els millors espais de casa nostra,
a reproductors de DVD barats, l’antic VHS i les emissions de TDT. O sigui que,
majoritàriament, utilitzem la tecnologia d’avui per als usos d’abans d’ahir. I encara sort de les
noves consoles com la Xbox 360 o la PlayStation 3, que han apostat fort per la HD i han
convençut, com a mínim, els jugadors més empedreïts.
Però no només la pantalla de l’ordinador és petita sinó que, a més, la gestió de les sèries
és un complet desastre. Un capítol el tens a l’escriptori, l’altre a la paperera, l’altre
encarpetat, l’últim encara no l’has acabat de veure al teu PC de sobretaula que el següent ja
el tens al disc dur del portàtil, etc. Un caos gegant. Res no és al seu lloc perquè no n’hi ha
cap de fix, es tracta d’una nova activitat que té unes necessitats de gestió especials a les
quals no tenia resposta. Resposta que es complicava, atesa la meva afició d’utilitzar
ordinadors i dispositius diferents per a cada lloc de la casa.
I és així com la idea del media center va anar prenent forma. Buscava la manera de
centralitzar tot el meu contingut multimèdia (sèries, pel·lícules, música i fotos) en un lloc, que
fos accessible des de tot arreu de la casa i que potenciés l’ús de l’espai privilegiat de què
disposa la TV, amb el seu equip de música i els seus sofàs. Així doncs, el que volia era, ni
CREACIÓ'D’UN'MEDIA'CENTER'AMB'SOFTWARE'LLIURE'|''10
Commenti su questo manuale