Com es pot veure en aquesta taula de particions
4
, la primera i més petita (FAT32) és la
partició ocupada per EFI, la segona és on hi ha instal·lat MacOSX (HFS+), la tercera és on
tenim la nostra instal·lació de 64bits d’Ubuntu (EXT3) i la quarta (EXT3) és on instal·lem el
nostre sistema Ubuntu 32bits (la muntem com a arrel / del disc).
Després d’això, confirmem els canvis al disc i l’instal·lador s’ocuparà de crear la nova
partició, instal·lar el sistema base (i res més, perquè la resta de components ja els hi posarem
nosaltres segons ens convingui). Un cop hagi acabat (cosa que, per cert, serà bastant
ràpida), haurem d’acabar de configurar els comptes d’usuari. En aquest cas, com que estem
creant una instal·lació de fàbrica, en principi adequada per a tots els usuaris, amb el
hardware a punt però les opcions personals per establir, el més convenient és utilitzar un
usuari i contrasenya molt genèrics (una mica com la contrasenya per defecte dels routers).
Més tard, l’usuari ja podria modificar la contrasenya, o fins i tot el nom d’usuari (cosa no
recomanable, portaria massa problemes perquè hi ha scripts i força aspectes i permisos que
depenen directament del l’usuari). En aquest cas, ho vaig deixar així (no és gaire original, per
cert):
Usuari -> mediacenter
Contrasenya -> mediacenter
I després d’això ja gairebé ho tenim. La instal·lació ens dirà que ha acabat, que ja ho té
tot a punt, i ens preguntarà si volem reiniciar. Nosaltres respondrem afirmativament i la
màquina es reiniciarà, però abans de poder carregar les nostres instal·lacions de Linux,
haurem d’executar una utilitat inclosa amb refit, per sincronitzar les taules de particions (cosa
que hauria de fer el particionador d’Ubuntu i que, per alguna raó, no fa. Aquest és un pas
importantíssim, perquè sense aquesta sincronització refit no detecta les noves particions ni el
nou MBR i, per tant, no pot carregar el GRUB, cosa que fa impossible que puguem iniciar
Linux. Aquesta utilitat és la de la icona del disc dur amb els formatgets. Només d’iniciar ens
informarà de la desincronització de la taula de particions i ens oferirà de reparar-la.
Acceptarem i, un cop acabada l’operació, abandonarem el programa. I ara sí, una vegada fet
tot això, ja podem reiniciar i arrencar el nostre Ubuntu per primera vegada. Si ho hem fet bé,
tindrà un aspecte semblant a aquest:
CREACIÓ'D’UN'MEDIA'CENTER'AMB'SOFTWARE'LLIURE'|''38
4
creada en una màquina virtual, per raons purament acadèmiques i demostratives. No és la taula de
particions real del Mac Mini.
Commenti su questo manuale